.jpeg)
PER QUÈ NO VE EL TIÓ DE L'ESCOLA?
Canviem el calendari del mes i passem al desembre, com cada principi de mes, posem els aniversaris i mirem què hi ha d'especial! Trobem una gran sorpresa, veiem que hi ha un Tió, els patges, el dia que farem el concert de Nadal... i arran d'això, comencen a sortir preguntes i idees molt interessants.
Dia 1
El Pol fa el bon dia i es posa cara de sorprès, li pregunto per què ha escollit aquesta emoció i ens diu...
POL: Estic sorprès perquè divendres vaig anar a veure les llums de Nadal, m'agraden les llumetes.
IAN: Jo també vaig anar a veure les llums amb el Pol, aquí a Caldes.
CLARA: Jo també.
GUIM: I jo!!
JÚLIA M: El iaio tiene puesto el arbol de Nadal!
ÀLEX: Jo també he muntat l'arbre.
MARCO: Jo també l'he muntat i tinc un Tió! Bueno... dos.
GUIM: He muntat l'arbre i tinc el Tió, menja caramels.
SAMARA: Sí, Samara también. Come mandarinas.
JÚLIA S: El meu també ha arribat i té molta gana perquè menja.
ÀRIA: Li donc caramels al tió i mandarines.
ZOË: Jo també, però no ha arribat.
NÚRIA: El Tió menja caramels?
RAI: No!!! Mandarines. Jo no el tinc.
ENRIC: Encara no el tinc tampoc.
LUCA: Jo Tió no, arbre sí, l'he muntat.
FERRAN: No el tinc.
ABDOULAYE: Sí.
LARA: Viene el Papa Noel, no el Tió.
CLARA: Jo he posat l'arbre per veure si apareix el Tió a casa!! Potser hem de posar un arbre...
ÀRIA: Fa pudor a caca...
NÚRIA: Potser és el Tió que es tira pets? Si menja molts caramels deu tenir mal de panxa!
RAI: jajajja no! No se tira pets!
ÀLEX: Potser s'ha perdut!!!
CLARA: Clar, perquè no ve.
RAI: L'hem de buscar!!!
GUIM: Hem d'anar al parc!
MARCO: Caminarem molta estona...
DE SOBTE.... Obre la Montse la porta de la classe i ens diu:
FORMIGUES!!! TENIU UNA CARTA A SECRETARIA.
No dubtem ni un segon a aixecar-nos i veure de què es tracta.
Quan obrim la carta veiem tot el que hi ha dins i com era d'esperar hi ha fotos que ens resulten una mica familiars.
EUDALD: Això és la parada del bus, la mama va allà cada dia per anar a la feina.
CLARA: La font del Lleó, crema molt.
POL: Hem d'anar amb cuidado.
MARCO: Això és la presó!! El Tió està a la presó!
Tornem a llegir la carta un cop més per veure per on ha passat i ens diu
NÚRIA: Està davant d'una casa rodona on a vegades sent timbals! Sí, Marco, és l'antiga presó de Caldes. Com ho saps?
MARCO: M'ho han explicat a casa.
RAI: Hay malos?
SAMARA: Que es "presó"?
Finalment, aclarim tots els dubtes!!
Estem decidits per anar a buscar-lo, però abans de marxar els dic que jo no soc de Caldes i que no em conec alguns dels llocs que ens ha dit el Tió... pensem, pensem...
Com podem arribar-hi?
EUDALD: Agafa el mòbil.
NÚRIA: I què faig?
IAN: Allò que es posa al cotxe que parla.
GUIM: Un mapa!
Obrim el mòbil i no podem buscar bé la ubicació del Tió... Necessitem ajuda!!
Qui pot tenir un mapa?
ÀLEX: El Mandru i el Capde tenen moltes coses.
Decidim anar a veure'ls i ens envien un mapa per poder col·locar tots els llocs per on ha passat el Tió.
Un cop tenim totes les fotos posades, volem marxar a buscar-lo, però el mapa és massa gran, la Júlia S intenta agafar-lo però no pot.
JÚLIA S: No podem portar la pissarra, hombre!
NÚRIA: I què fem?
MARTÍ: Més petit.
NÚRIA: Molt bé Martí, hauria de ser més petit, però com ho fem?
EUDALD: La mama té una màquina que treu fulls i ho pot fer!!
Dia 2
Decidim trucar a l'Esther, per veure si ens pot fer aquest favor. Parlant amb ella ens explica que la fotocopiadora, és molt alta, que necessita una targeta roja per poder-la fer anar!! Li diem que volem 20 còpies, una per cadascú.
Ens toca esperar!
De mentres els comento que... ahir vaig anar a berenar per aquí Caldes i vaig veure que hi havia molts tions, com sabrem quin és el nostre? Algú ha vist tions de l'Escola Pia?
Es crea un silenci i es miren entre ells i elles...
NÚRIA: Algú coneix algú de l'escola que hagi vist alguna altra vegada els Tions d'aquí?
JÚLIA M: El Beltran!!
Decidim anar a la classe de la Cuca de llum a demanar ajuda.
Els nens i nenes ens ho expliquen molt bé, tenen molta memòria i ens fan una petita descripció. Inclús ens donen uns pictogrames perquè recordem tota la informació.
A la tarda ve l'Esther, a l'escola amb la feina feta. Quins mapes més xulos!!! Moltes gràcies.
Dia 3
Ja ho tenim gairebé tot a punt!! Però de sobte, l'Àlex un matí, ens porta un Tió molt semblant al que estem buscant, és el nostre??
Mirem les pistes que ens van donar els nens i nenes grans, tot encaixa, menys dues coses...
El nostre és mitjà i el que ha portat és petit.
El nostre pesa molt i aquest no pesa.
Per tant, a partir d'aquí, els pregunto: Com el portarem si pesa molt?
JÚLIA M: Pesa!
SAMARA: Mucho
ÀLEX: Pues con un carro!
JÚLIA MATAS: Yo tengo el mío!
POL: Però no arribem, necessitem un cotxet més baixet.
EUDALD: Al pati n'hi ha!! I el podríem portar.
NÚRIA: Molt bona! Però al ser de plàstic per la sorra es podria trencar amb el pes del Tió.
ÀLEX: L'agafem a coll.
JÚLIA S: Dins d'una caixa.
MARCO: Qui ens pot deixar un carro? I si agafem els de les nines de la caseta?
IAN: És massa petit.
EUDALD: Li demanem als reis!!!
GUIM: Encara no venen...
ÀLEX: Al Mandu i al Capde.
MARCO: Molt bé Àlex, quina bona idea!
Així, doncs, decidim anar-los a buscar, els trobem una miqueta enfeinats, però sempre tenen temps per a nosaltres. Ens diuen una miqueta com el faran per si estem d'acord amb tots els preparatius i ens comenten que aquella mateixa nit s'hi posaran i que l'endemà a l'hora del pati ens el portaran.
Dia 4
Dit i fet, dijous, arribem a l'escola bastant emocionats perquè queda molt poc per anar-lo a buscar. Només ens falta marcar el recorregut al mapa i esperar que ens portin al carro.
NÚRIA: El Tió fa 5 dies que ens espera, com creieu que estarà?
LUCA: Vergonya.
JÚLIA S: Content!!
ÀRIA: Sorprès!
POL: Trist. Tindrà fred, necessita una manta!
MARCO: Porta barretina.
JÚLIA S: Menjar, salsitxes.
LUCA: Mandarina.
ABDOULAYE: Menjar!
Perquè tothom pugui dir la seva, ens escoltem i anirem parlant d'un en un.
Què doneu menjar al vostre Tió?
LARA: M'ha arribat el meu! I em caga regals. El Jaume le pone poma i he puesto el arbol de navidad un gran i un petit.
FERRAN: Poma i tengo dos elfos.
ÀRIA: Al meu no li dono caramels. Li he donat cereals de xocolata i vainilla, li agraden molt!!
IAN: Mandarina i poma.
CLARA: En tinc un i menja mandarina, després deixa les peles i també li poso una miqueta d'aigua, però no molta eh! Poqueta!
MARTÍ: Pera, plàtan, mandarina, arròs amb tomàquet, patata i mongeta.
POL: Pera, mandarina i el faig cagar, però no fa caca, no caga! Necessita menjar més, molt, molt, encara no fa pets!
JÚLIA S: Caramels i una cosa més, patates, i una cosa més, mandarina.
MARCO: Res! És de mentida.
NÚRIA: Ooh! Necessites buscar el teu encara? No ha arribat a casa?
MARCO: No, és de peluix. L'altre encara ha d'aparèixer... i li donaré xuxes.
EUDALD: No tinc Tió enguany, encara no m'hi ha arribat, ni el de joguina. No sé què puc donar-li de menjar...
ABDOULAYE: Mandarina.
JÚLIA M: Poma, salsitxes de frankfurt.
SAMARA: Mandarina, poma, uva, naranja, banana, galletas i salsitxes de frankfurt.
LUCA: Mandarina, salsitxes de frankfurt no, platan, galetes, torrades.
ÀLEX: No el tinc.
JÚLIA M: Yo tampoc.
Un cop totes les formigues han pogut dir la seva, fem un recompte i veiem que el menjar que més li pot agradar és la fruita i una miqueta d'aigua.
Els proposo portar tots fruita per esmorzar divendres i li donarem les peles, ja que segurament té molta gana!
LUCA: Molt ple per cagar!!
Dia 5
Ha arribat el gran dia!
Quina emoció de bon matí, ja ho tenim tot a punt per anar a buscar-lo!
Ha sigut un dia fantàstic ple de màgia i emoció.
Ara ja el tenim a la classe de les formigues ben calentó i li donarem moltes peles de fruita perquè pugui cagar moltes coses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada